Fons d'art

Art al Set ofereix als aficionats i petits col·leccionistes la possibilitat d’integrar-se dins del món de l’art i poc a poc anar fent la seva pròpia pinacoteca.

Llegir-ho tot...
 
Cuixart, Modest Imprimir a/e

Image

Barcelona, 2 de novembre del 1925 - Palafrugell, 31 d'octubre del 2007

El marc històric

El segle XX ha significat la gran revolució de la llibertat en totes les manifestacions artístiques reflectida en el sorgiment dels avantguardes i en la reinterpretació del llegat del passat des de la perspectiva del present.

El llenguatge creatiu

Modest Cuixart, inquiet i constant experimentador, ha assimilat la història de la pintura, aquesta immensa herència del passat, per descobrir múltiples i innovadores vies d’expressió que li han permès reflectir el seu fèrtil imaginari personal al llarg d’una genial trajectòria; sempre des del màxim sentit del rigor i de la perfecció tècnica unides a una irrenunciable llibertat i independència.

1948-1955: Dau al Set

Dau al Set va ser portaveu d’un grup de joves artistes i intel·lectuals (Cuixart, Ponç, Tàpies, Tharrats, Puig) que protestaven per la obsoleta situació cultural de la postguerra espanyola. Els inspirava el surrealisme, la cultura centreeuropea, Nietzche, Paul Klee… i l’atracció per la dimensió màgica i misteriosa de la realitat que es reflecteix en obres plenes de signes i imatges oníriques.

1955-1966: Experimentació matèrica

Les estades a Paris i Lió li confirmen les possibilitats d’informalisme (que ja intuïa i practicava abans de Dau al Set) al que s’adscriu amb inusitada força i originalitat. Després d’experimentar amb diferents suports i matèries descobreix un llenguatge propi de solcs, textures i relleus que sublima la matèria pictòrica barrejant-la amb pigments d’or i argent.

1966-1969: Apogeu d'informalisme

En la següent fase utilitza emulsions metàl·liques amb reflexes daurats i argentats per obtenir singulars drippings còsmics i laberíntics. Paral·lelament, la investigació el condueix a incorporar objectes diversos a la tela i crear configuracions tridimensionals. La sèrie de nines destroçades constitueixen el preludi de noves inquietuds expressives vinculades a la representació de humana.

1969-1989: La figura, obsessió i deliri

La figura humana l’obsessiona i després d’una singularíssima etapa eròtico-màgica en que conjuga lo lineal, sígnic i matèric, aprofundeix en una visionària i esperpèntica foguera de les vanitats que apel·la als sentits amb sumptuós cromatisme però també al subconscient en la seva delirant i grotesca distorsió de la figura humana.

1989-2002: Introspecció en la naturalesa

A la darrera dècada del s. XX l’artista trenca amb la figuració sumptuosa i exuberant per efectuar una profunda depuració basada en la introspecció de la natura subterrània, eterna i mítica, gràcies a això aconsegueix captar l’esperit i el misteri ancestral mitjançant un auster llenguatge dotat d’un sentit estètic sublim.

Naturalesa i fabulació. Reivindicació de la pintura

L’obra més recent d’en Cuixart sense abandonar la seva reflexió entorn la natura, la conjuga, prenent-la en un sentit ampli i integrador amb l’artifici. Arquitectures, símbols i figures conviuen en un univers cada cop més visionari, en una apassionada reivindicació de la pintura i dels pressupostos intel·lectuals del surrealisme enfront als buits missatges d’un cert fals avantguardisme.

 
< Anterior   Següent >

Recerca

dsc08533.jpg

Publicacions

Títol: Andorra, el cor dels Pirineus EXHAURIT

La història del Principat d’Andorra, parròquia per parròquia, narrada per Antoni Morell, il·lustrada amb imatges d’època i actuals i les reproduccions de les 64 obres dels paisatges andorrans de l’artista empordanès Lluís Roura

Publicació: desembre 2005

Autors: Antoni Morell i Lluís Roura

Editor: Art al Set galeria

Pròleg: Albert Pintat Santolària, cap de Govern d’Andorra

Pàgines: 335

Idioma: català, castellà, francès i anglès

PVP: 95€ (+ despeses d'enviament)

Llegir-ho tot...