Fons d'art

Art al Set ofereix als aficionats i petits col·leccionistes la possibilitat d’integrar-se dins del món de l’art i poc a poc anar fent la seva pròpia pinacoteca.

Llegir-ho tot...
 
Cruañas, Josep Imprimir a/e

Josep Cruañas neix l’any 1942 a Maià de Montcal, un petit poble situat a la comarca de La Garrotxa -Girona-.

Ben aviat s’interessa per l’art, doncs als 15 anys assisteix a classes de dibuix a l’Escola d’Art de Banyoles, que dirigia Joan de Palau. Tres anys després, freqüenta l’estudi del pintor Joan Sibecas a Figueres, personatge que serà essencial en la seva trajectòria pictòrica, doncs Sibecas era considerat com un dels introductors del cubisme a Catalunya, tot i que també cultivava l’informalisme, dins de l’apartat espacial, fragmentant la tela.

El seu recorregut formatiu continua a Barcelona l’any 1961 on s’instal·la, circumstància que li permet anar a classes de pintura al natural al Reial Cercle Artístic i Sant Lluc. És evident, doncs, que encara essent considerat un artista autodidacta, aquests contactes amb estudis i tallers de dibuix i pintura li serviran com a punt de partida per dedicar-se més tard a la que ha estat des de sempre la seva màxima passió: la pintura.

A Barcelona es dedica professionalment al món de la publicitat com a grafista, que no deixa de ser una manera creativa de veure el que succeeix, no només al seu entorn, sinó que de vegades va més enllà de la pròpia realitat quotidiana. Combina la publicitat amb la pintura durant aquest temps, fins que a principis dels 70 s’endinsa completament en el món de la pintura, tal com es va poder comprovar a la primera exposició realitzada a nivell col·lectiu a la galeria Mundi Art de Barcelona, i un any després , però ja individualment a la galeria Ausart de Vic.

Durant la dècada dels 70 s’interessa pels “ismes” del moment, o sigui, els que li eren més propers, cas de l’abstracció, el surrealisme i l’expressionisme. El fet de que es relacioni amb artistes como Frederic Lloveras, farà que es vagi apartant d’aquestes tendències i derivi cap a un impressionisme més personal, encara que el mateix Lloveras, s’inclini cap a una pintura més geomètrica i dibuixistíca, sense obviar evidentment el color. Precisament referint-se als seus inicis, Jordi Rodríguez-Amat senyala que Cruañas “entra en una figuració d’espais urbans desfigurats”, on s’aprecien inclús edificis destruïts, fàbriques, etc. És evident doncs, que l’interès pels espais urbans s’aprecia molt aviat, i fins a la data segueix essent un dels principals protagonistes de les seves obres.

És el moment d’obrir-se a l’exterior, i comença a viatjar per Europa, fet que li permet conèixer diferents indrets, fins ara desconeguts per a ell, que representarà noves maneres d’entendre i captar la llum i el color. Acompanya a Lloveras a molts d’aquests viatges. Cruañas recorda que quan va estar per primera vegada a Londres, va descobrir “els paisatges nòrdics, les gammes grises i  els cels de plom”.

Normalment els artistes solen tenir influències, i en el cas de Cruañas no és una excepció, el que succeeix és que no segueix una línia creativa molt determinada, encara que se l’inclou en l’impressionisme, ell  mateix es considera com “hereu de l’expressionisme i partidari de deixar fluir el que surt de dins de mi quan pinto”. Això fa que tingui preferències per pintors com Cézanne, Bracque o Stâel, però també per alguns més pròxims a ell, com per exemple el mateix Lloveras i Juan Alcalde.

Però no serà fins als anys 80 que trobarà el seu espai pictòric, ja que fins aquell moment estava interessat pels “ismes” predominants del segle XX, cas de l’abstracció, el surrealisme i l’expressionisme. Això es pot comprovar quan representa els paisatges urbans de diverses ciutats portuàries i marítimes, principalment del nord d’Europa, fruit del seu esperit viatger que li permet observar allò que per a la resta dels mortals ens sol passar desapercebut, com per exemple: l’atmosfera, la vaporositat, la nostàlgia, l’ambient...

Una característica que cal destacar de Josep Cruañas és la seva participació en tot allò que es pugui relacionar amb les tertúlies i reunions d’artistes, o sigui, amb tot tipus de persones interessades en qüestions culturals que opinen sobre l’art que es fa al nostre país. És suficientment conegut que avui en dia aquestes xerrades no solen ser freqüents, doncs existeixen altres mecanismes per tenir contacte i saber el que s’està fent a qualsevol moment i lloc.

Cruañas va ser un dels fundadors de “La Cova del Drac” junt amb Lloveras, Vives Fierro, Barnadas, Morató Aragonés, Sanjuan, Griera, Siches, Rollán, Sarsanedas, R. Llovet i Agustín Río, entre altres. Aixa mateix, també acudia habitualment a la “Penya La Punyalada”, situada al restaurant del mateix nom al Passeig de Gràcia desafortunadament desaparegut, on es reunien artistes, crítics, marxants, col·leccionistes, etc. També va formar part del denominat “Grup del Passeig de Gràcia”, provinent dels artistes de la galeria Comas. Tot això indica que sempre l’ha preocupat l’opinió dels altres, i que li serveix a ell també per superar-se artísticament, i comprovar que l’art, en aquest cas la pintura, es pot representar de moltes maneres, totes elles vàlides, sempre i quan tinguin la qualitat i creativitat necessàries.

Han passat ja més de tres dècades de la seva primera exposició, i en tot aquest temps ha realitzat més d’un centenar d’exposicions entre individuals i col·lectives a tot Catalunya, com també de la resta de l’estat. Respecte a l’estranger el seu treball s’ha pogut veure a Sud-àfrica, Uruguai, Cuba, Malta, Estats Units, Andorra i França. Indica que el públic valora més la  seva obra, com també la crítica especialitzada.

És precís destacar que va ser invitat a visitar països como Uruguai (1980) i Cuba (1995), i  juntament amb altres cinc pintors va realitzar un quadre de grans dimensions per a l’hotel Nacional de La Havana.

Durant la dècada dels 70 i 80 participa en diferents concursos de pintura, on obté nombrosos premis, entre ells destaquen el XVIII Premi Internacional Tossa de Pintura Ràpida a Tossa de Mar (Girona), 1974  i el Premi “Francisco Salva” dins dels premis “Vila de Palamós” (Girona), 1982. També cal mencionar que l’any 1994 l’ajuntament del  seu poble natal, Maià de Montcal, el nomenà Fill Il·lustre de la localitat.

L’any 1993 l’editorial “La Gran Enciclopèdia Basca”, dins de la col·lecció de “Mestres actuals de la pintura i escultura catalana”, va editar un llibre sobre la seva trajectòria artística, sent-ne els autors Joan Carreras i Maria Elena Morató.

La seva obra es troba a museus i fundacions com per exemple el Museu de la Diputació de Barcelona, els museus gironins de Banyoles, Tossa de Mar i Palamós; El Vendrell -Tarragona-, o fora del país cas del Museu Nacional de Bulgària.

Per definir el seu treball actual, tal com s’ha comentat anteriorment, es podria afirmar que es mou dins d’un impressionisme amb tints abstractes. La seva pintura transmet una vaporositat especial, immersa en una atmosfera molt humida. Tanmateix, el gest i la densitat de la paleta, a més de la intensitat cromàtica de les tonalitats neutres,  amb besllums de cromatisme per destacar alguna part de la composició, són altres de les característiques que creiem essencials en la seva obra. Respecte a la llum, s’aprecia cada vegada més l’interès en mostrar escenes on la lluminositat prevalgui respecte a la idea del clarobscur. La temàtica preponderant, és evident que és el paisatge, tant urbà com rural. Vistes de diferents llocs de Normandia, Paris, Cadaqués, Barcelona, Venècia, Amsterdam o l’Empordà, son habituals en els olis i les aquarel·les, dues de les tècniques més emprades per l’artista.

 
< Anterior   Segent >

Recerca

llacer 29-04-08 1.jpg

Publicacions

Títol: Andorra, el cor dels Pirineus EXHAURIT

La història del Principat d’Andorra, parròquia per parròquia, narrada per Antoni Morell, il·lustrada amb imatges d’època i actuals i les reproduccions de les 64 obres dels paisatges andorrans de l’artista empordanès Lluís Roura

Publicació: desembre 2005

Autors: Antoni Morell i Lluís Roura

Editor: Art al Set galeria

Pròleg: Albert Pintat Santolària, cap de Govern d’Andorra

Pàgines: 335

Idioma: català, castellà, francès i anglès

PVP: 95€ (+ despeses d'enviament)

Llegir-ho tot...